Cançoníssima, Memòria gràfica de la Nova Cançó

Dies de vinil i cançons (Días de vinilo y canciones)



Exposición: Cançoníssima
Dies de vinil i cançons
Data: Hasta el 30 setembre 2009
Comissariat: Jesús Prats
Institucions: Fundació Josep Renau / Octubre Centre de Cultura Contemporània / Ajuntament de Palma
Lloc: CASAL SOLLERIC (Palma)

Memòria gràfica de la Nova Cançó
Art i disseny d’un fenomen avanguardista històric
La major col•lecció gràfica del moviment de la Nova Cançó


Lluis Llach - Cant de l'enyor (Canto de la añoranza)

Prop de dos-cents peces componen aquesta mostra de caràtules que reivindica la modernitat gràfica de les portades de vinils i ens introduïx de ple en una època en la qual la música va representar un canvi social determinant en plena dictadura. El fons de Cançoníssima prové dels gairebé 4.000 discs de música en català, entre CDs, vinils i casettes, del col•leccionista valencià Jesús Prats. Es tracta d'una exposició que commemora dos cinquantenaris: l’aparició del primer disc de música moderna en català, gravat per les Hermanas Serrano el 1958, i la publicació, un any després, d’un article de Lluís Serrahima en la revista Germinabit, amb el titol “Ens calen cançons d’ara”, que suposaria el germen del que després es denominaria la Nova Cançó, un moviment artístic i musical que en ple franquisme va impulsar la reivindicació de l'ús normal del català en l'àmbit de la cançó.

Àlbums històrics d’Els Setze Jutges, Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Núria Feliu, Carles Barranco, La Trinca, Pi de la Serra, Jaume Sisa, Al Tall, Els 4 Z, Pavesos o Pau Riba, per citar uns quants, poblen les vitrines al costat d'obres de Joan Miró, Tàpies, Guinovart, Alfaro o Equip Crònica, que mostren la revolució que va suposar la incorporació del disseny gràfic a les caràtules dels discs durant les dècades de 1960 i 1970.


LA CREACIÓ D’UNA NOVA CANÇÓ

Ara fa tot just cinquanta anys que naixia un dels moviments més importants (o, si més no, el més popular) que ha donat la cultura catalana durant el segle XX i, segurament, en tota la seva història. Parlam de la Nova Cançó, el fenomen musical i artístic que es transformaria en un dels fets més singulars de la nostra història contemporània com a moviment cultural, cívic i musical.

Cançoníssima és una gran mostra que, per primera vegada (mai s’havia realitzat fins ara una exposició d’aquestes característiques) recull la imatge gràfica que va projectar la Nova Cançó, al llarg de més de trenta anys, sobre el disc de vinil.

Des dels seus inicis, la Nova Cançó exhibirà una imatge creativa, sorprenent i avantguardista pel que fa a l’Estat espanyol i a l’univers discogràfic; una mirada gràfica que suposarà una ruptura en l’horitzó de l’edició discogràfica al nostre país, on fins aquell moment el disc només era un suport per incloure-hi la fotografia de l’intèrpret i els títols de les cançons, sense cap ambició artística ni creativa.

Dissenyadors de primera importància com Jordi Fornas al capdavant d’Edigsa, o d’altres com ara Francesc Guitart, América Sánchez, Enric Satué o Claret Serrahima, en editores com Concèntric, Ariola, CBS, Zafiro, Hispavox, etc. realitzaran alguns dels treballs més reeixits pel que fa al disseny gràfic i al disc entre els anys seixanta i setanta.

Cançoníssima és una exposició que revisa i analitza aquesta edat d’or del disc i la cançó en català a través de la imatge en l’obra d’artistes com Joan Manuel Serrat, La Trinca, Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa, Guillermina Motta, etc., però també recorda la generació dels 80 i 90, abans de l’arribada del CD, amb Tomeu Penya, Joan Amèric, Sopa de Cabra, Pets….

És també una mostra que recull el treball fotogràfic de noms ja clàssics de la fotografia catalana contemporània, com Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Colita, Toni Catany, Guitart, Josep Puvill i d’altres, que varen realitzar per a la Nova Cançó un treball que fixaria uns senyals d’identitat, d’avantguarda i glamour desconeguts fins aquell moment en l’univers discogràfic i que col•locaren el disc català al gran mostrador discogràfic europeu.

Cançoníssima, per acabar, també revisa l’estreta relació que el món de l’art i la Cançó han mantingut des dels seus inicis. La col•laboració d’artistes plàstics com Joan Miró amb Raimon i Maria del Mar Bonet, o d’altres com Tàpies, Guinovart, Equip Crònica, Viladecans, Manuel Boix, Antoni Miró i d’altres, que deixaren la seva empremta sobre la coberta discogràfica i donaren al disc un relleu creatiu i insòlit entre nosaltres, que més endavant seria imitat per cantants i artistes d’altres latituds.

La mostra se’ns presenta com una gran oportunitat per contemplar les diverses estètiques, els corrents artístics d’aquells anys, la projecció sobre la imatge gràfica del disc, i per gaudir-ne; des dels primers treballs de caire més realista fins a l’arribada de l’explosió pop i psiquedèlica i la seva manifestació en un grafisme colorista i expressiu, passant per propostes més conceptuals o eclèctiques.

Per fer-ho possible, es reuneix, per primera vegada en una gran mostra, una ampla selecció de caràtules de vinils mai exhibits fins ara en públic, pertanyents a la col•lecció privada del fotògraf i periodista valencià Jesús Prats, gestador de l’exposició, la qual va ser inaugurada a València entre setembre i novembre de 2008 al centre Octubre CCC, produïda pel mateix centre i la Fundació Josep Renau, i que ara es pot veure al Casal Solleric de Palma.

Una exposició singular que atraurà tant els qui varen viure aquells anys, com les noves generacions que, ben segur, gaudiran d’aquesta gran proposta de disseny gràfic. Una estètica i uns anys que avui més que mai continuen de plena actualitat i vigència.

Nota de prensa de la exposición